Paraula de Stone: Exposició homenatge a Jordi Tardà

L’altre dia, pujant la Riera amb la meva amiga Cristina, ens vam topar amb una exposició que no ens esperàvem, i per curiositat vam  decidir entrar. És llavors quan descobrim que es tracta d’una exposició homenatge al difunt periodista Jordi Tardà i la seva coneguda i extensa col·lecció.

Mataró. Exposició d’objectes de la col·lecció personal del periodista Jordi Tardà. Exposició-homenatge.

Pujant la Riera, ens topem amb una particular exposició a la Fundació Ateneu. Ens aturem, i amb admiració, les nostres mirades xoquen amb una immensa col·lecció de tot tipus d’objectes, roba, guitarres i fins i tot banyeres que un dia van pertànyer a famosos músics del rock and roll.

Descobrim que tot aquest recull de pertinences un dia van ser de Jordi Tardà -gran crític i col·leccionista musical mataroní- i que aquestes peces són un testimoni físic de tota la seva vida.

Convençudes, entrem amb un pas lent. El primer amb el que ens trobem és un gran silenci, que transmetia l’admiració del públic cap a Tardà. Hi ha tot tipus d’artefactes, com un jacuzzi que apareixia en un videoclip dels Beatles, màquines d’oci i  instruments musicals. De fet, vam veure en una vitrina unes tarjetes de crèdit que un dia van pertànyer a Mike Jagger.

Seguint el camí de les diferents seccions, recollim pistes com si fossim detectius i descobrim qui va ser al món Jordi Tardà: periodista i  crític músical català que tenia el seu propi programa de ràdio “Paràula de Stone!”, considerat un dels espais musicals més veterans d’Europa. Tot i que, es diu que es caracteritzava per no poder pronunciar bé la lletra “r”, i és que, des de petit  va començar a col·leccionar objectes de tot tipus relacionats amb el món de la música, el Rock and Roll, sobretot. Va ser  amic proper i promotor dels Rolling Stones.

Però sens dubte, el seu major assoliment va ser la Fira del disc, un munt  de parades de tot tipus de productes i serveis musicals. Va començar sent un lloc on vendre i comprar vinils, i on es reunien grups famosos de l’època (alguns encara ho són), portats a la fira personalment pel mateix Jordi.

Cap al centre de l’exposició, trobem una gran vitrina plena de vestimentes extranyes; ens hi apropem, i trobem que són vestits utilitzats per filmar videoclips de famosos músics, com el vestit de núvia de Madonna, un vestit heavy de Kiss, i d’altres. També topem amb molts i molts vinils, a pràcticament totes les vitrines n’hi havia, com a mínim, deu, i la gran majoria firmats pels músics.

Més endavant, pengen de les parets pòsters d’antics concerts, obres d’art originals que un dia van ser fotocopiades i usades per a portades de discos (com de Pink Floyd), i fins i tot unes sabates d’Elvis Presley.

L’onada de colors que envaïa la sala  captivava a qualsevol. La meva companya i jo, callades i observant les diferents pertinences, pensàvem en les passades dècades, en el valor tant monetari com cultural, i en la sort que teníem de veure tants records.

Passa l’estona, i després d’haver-ho vist i re-vist tot, ens decidim a marxar, deixar enrere aquell recull d’objectes que van tocar tantes mans diferents i conegudes, abandonar la calma que ens oferia l’Ateneu i tornar a la festa que movia Mataró.

Tags:

Comments are closed.