La vida de Sant Jordi

Tots coneixem la història de Sant Jordi, la llegenda popular del cavaller que va matar  un drac, la sang del qual va produir una rosa. Aquesta rosa se la va regalar a una princesa que havia salvat del drac. Des d’aquell dia tots els 23 d’abril a Catalunya es regala a les noies una rosa i als nois un llibre.

Però, qui era sant Jordi realment?

El nom de Jordi és un mot grec que vol dir el qui treballa la terra, llaurador o pagès.

El més important és que Sant Jordi va ser un màrtir. Mot grec que significa testimoni, és a dir, la persona que compareix a declarar davant la justícia, el que ha vist o sentit, que compareix a certificar la identitat d’algú, l’exactitud d’una declaració, com diu el diccionari Pompeu Fabra.

Al segle II després de Crist, els seus seguidors es negaven a adorar com un Déu l’emperador romà, i declaraven que l’únic Déu que podien adorar era Jesucrist, aquest testimoniatge era castigat amb la pena de mort. Per això la paraula màrtir ben aviat es va aplicar a aquelles persones que havien donat la seva sang per causa de la seva fe en el Crist.

Arran d’aquests màrtirs es van redactar cròniques que eren llegides a reunions cristianes el dia de l’aniversari de la mort del màrtir, que de fet representava simbòlicament el dia del naixement, l’inici d’una vida eterna. 

Els documents més antics indiquen que Jordi és fill de Geronci, un noble persa, i Policrònia, dama palestina de Lydda (Diòspolis), actual Lod a Israel. Va ser  educat com a cristià, Jordi formà part de la milícia romana i vivia  en pecat amb una vídua. Quan l’emperador Dioclecià proclama l’edicte que obliga a rendir culte a Apol·lo, Jordi renega de la milícia, distribueix les seves  riqueses i s’enfronta a l’emperador, per la qual cosa és empresonat i martiritzat.

Entre els molts milers de màrtirs, Sant Jordi va gaudir de molta veneració i popularitat universal durant els temps medievals. El fet de ser cavaller li donava categoria entre la gent d’armes. Això féu que l’escollissin per patró de la cavalleria i noblesa catalana.

La figura de Sant Jordi era el resultat de la síntesi d’un cúmul de tradicions paganes, la qual cosa no impedí que s’assimilés al cristianisme: com a religió emergent, el cristianisme necessitava personatges heroics que facilitessin el procés evangelitzador.

Sant Jordi era conegut gràcies a Gregori de Tours, que l’havia inclòs en un llibre dedicat a la glòria dels màrtirs. No obstant, a Occident, sant Jordi no destacava.

Per festivar el Sant, a Barcelona, la noblesa havia celebrat en el Born: torneigs, justes i altres jocs d’armes, que havien revestit gran solemnitat i donaven a la festa un to senyorial i aristocràtic que n’allunyava el poble.

Avui en dia, en el nostre país, la figura de Sant Jordi es troba en molts àmbits: pintures, escultures, gravats,segells, monedes, banderes, vestits, brodats, rajoles, mobles, ceràmica, joies, miniatures… D’altra banda, pensem amb persones que coneguem i se’n diguin Jordi. Tot plegat és prou significatiu com per creure que és una figura ben viva, i que ha deixat emprenta en el record de la gent. Ha format part del nostre folklore.

 

 

Share This:

Tags:

Comments are closed.